Hi ha dies que et trobes davant d'una decisió molt important de la teva vida que et fa deixar enrere tot allò conegut per assumir un gran risc. Un risc és un repte i espanta. El que m'aferra a la ciutat és la nostalgia de que acabi en 6 mesos una gran etapa de la meva vida. A la vegada, necessito fer aquest petit pas.
N'hi ha d'altres que tens moltes ganes de saber com viu la gent que t'envolta, com se sent en cada moment, conèixer món, no parar de moure't... Dies en què et retrobes amb vells amics i en uns instants oblides tot el temps que us ha mantingut separats. Aquests dies em fan sentir molt afortunada de tenir gent de tanta qualitat al meu voltant.
Avui me'n vaig a dormir sentint-me especial, gràcies a la màgia del canon en D major que un violinsta del metro m'ha regalat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario