Després de tot, quantes
coses no haurem fet per por a fer el ridícul? I, el que és més important, què
és el ridícul? Qui decideix quines situacions són ridícules i quines no?
Potser és un tema de manca
d’autoconfiança o d’excès de timidesa, el que ens impedeix mostrar-nos al món
tal com som. Definint-nos amb els nostres defectes i les
nostres qualitats. Temem que la gent conegui els nostres punts febles per evitar
que ens ataquin. És inútil, ja no vivim en cabanyes. Però posem per cas, que un
decideix atacar-nos, ens farà sentir ridículs? Ens fa por que algú coneixi la
nostra autèntica cara i l’utilitzi per enriure-se’n?
Perquè li conceps un poder
superior als seus judicis sobre la teva persona que a la teva percepció de tu
mateix?
Vius en una societat que es mou a ritme frenètic pels carrers de la ciutat
perseguint les seves metes, els seus somnis, satisfent les seves passions i
empassant moments amargs. No t’observen impacients esperant el moment
en que facis quelcom succeptible a ser tatxat com a ridícul, no tens
audiència.
Treure’t la màscara en
públic no és una mostra de debilitat, és una mostra de confiança en un mateix. Atreveix-te a ser una mica diferent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario