Solia escriure

Solia escriure per explicar al món les meves pors, les raons dels meus riures i la meva perspectiva de la vida. Però darrerament he abandonat aquesta pràctica. Potser perquè ara ja no em toca fer una redacció cada quinze dies, potser per falta de temps, de ganes... Però la veritat és que va molt bé dedicar uns minuts del teu temps lliure a explicar que t’ha passat avui, com t’has aixecat, que t’ha fet ser feliç... La vida no està basada en els grans projectes, sinó que són els petits actes de cada dia els que ens fan créixer. Potser enyoro aquelles pàgines sortides de la meva imaginació, amb un cert grau de perfecció, que acabava resumint en poques paraules, intentant expressar de la millor manera possible, els meus sentiments al món sencer.

Com em trobo ara mateix? En aquests moments penso que la meva vida ha de canviar, que he de donar una oportunitat a l’amor, que he de deixar de jugar amb la gent perquè sovint els hi puc fer mal. Penso que he d’obrir-me més quan tinc un problema, ja que hi ha força gent que està disposada a ajudar i després de compartir algun dels problemes que, per tu, són essencials, descobreixes que no deixa de ser una tonteria, que té una solució fàcil. A la llista de coses pendent hi tinc ser més oberta, estudiar moltíssim i deixar de tenir vergonya. Puff, això em portarà temps i hauria de començar ja a posar-me al dia dels meus assumptes pendents.

Textos escrits al 2009 que trobes en una vella carpeta de l'ordinador

i que et fan adonar-te que al 2014 et trobes en la mateixa situació.