Per aquells dies en què de cop te'n dones compte que aquells fantasmes que creies que ja havien marxat tornen a aparèixer, encara que sigui per un moment. Et tornes a sentir una nena petita sense capacitat racional de decidir en la teva vida. Realment, caus més a baix al creure que no ets capaç de superar-los.
Per un instant, t'allunyes, respires tranquilament i te n'adones que les pors sempre seran una constant de la teva vida però que les teves ganes de vencer-les et faran canviar.
Que compartint-lo, el problema es fa més petit, que relaxar-se en companyia és més relaxant, que una relació és donar i rebre, de qualsevol tipus. M'encanta formar part d'un grup amb la mateixa deficiència mental, plorar de riure, quan poc abans havia plorat d'impotència. Gràcies per omplir la meva vida i per fer-me sentir a prop vostre. Em feu molt feliç.
Escrit original: 19 de gener del 2015 1h25
No hay comentarios:
Publicar un comentario